Vincle terapèutic: què esperar d’un procés de psicoteràpia
En el moment d’escollir un psicòleg, des del meu punt de vista, cal parar atenció al vincle que sentim amb el professional i a la disposició que tenim per exposar temes personals. Sentir-nos còmodes, escoltats i en confiança és un aspecte important a l’hora d’iniciar un procés de psicoteràpia.
Què és el vincle terapèutic?
El vincle terapèutic, també anomenat aliança terapèutica, va ser conceptualitzat per Bordin l’any 1979 com una relació de col·laboració mútua entre terapeuta i pacient, basada en tres components: l’acord en els objectius terapèutics, l’acord en les tasques del tractament i la qualitat emocional del vincle.
En un procés de psicoteràpia, els temes personals que s’exposen s’exploren des de diferents dimensions: cognitiva (què penso), conductual (què faig), afectiva (què m’emociona) i física (què noto).
Actualment, entenem la psicoteràpia com un procés que, partint de manifestacions psíquiques o físiques del patiment humà, busca promoure canvis en el comportament, l’adaptació a l’entorn, la salut física i psíquica, la integritat de la identitat psicològica i el benestar biopsicosocial.
Aquest treball pot adaptar-se a diferents edats i formats, tant individuals com grupals, incloent-hi la psicoteràpia de parella i familiar.
La importància de l’aliança terapèutica
Diversos investigadors han estudiat els factors comuns que intervenen en els processos psicoterapèutics i la seva relació amb els resultats del tractament.
Orlinsky, Grawe i Parks (1994) van destacar la rellevància de l’aliança terapèutica en els resultats de la psicoteràpia. Un bon vincle entre pacient i professional pot afavorir el treball conjunt i la disminució del malestar que sovint motiva l’inici d’un procés.
Com a psicòloga jove, sovint m’he trobat amb el factor de l’edat del professional com una barrera per a alguns pacients. Tot i això, considero especialment important valorar la relació que s’estableix amb el psicòleg, la confiança que genera i la possibilitat de construir un espai de treball compartit.
Com s’estructura un procés de psicoteràpia?
Des del meu punt de vista, un procés psicoterapèutic té tres moments clau.
1. La recerca d’un professional i la primera sessió
Abans d’iniciar un procés de psicoteràpia intervenen diferents factors externs, com la ubicació de la consulta, el clima, els compromisos socials o la conciliació laboral i familiar. També hi intervenen factors interns, com la motivació, la demanda personal o l’interès de l’entorn familiar i social.
Un dels factors interns més decisius és la superació prèvia de certs obstacles personals. Aquesta preparació és la que sovint determina l’inici d’un procés psicoterapèutic o la decisió d’ajornar-lo. La dificultat per acceptar la necessitat d’ajuda i buscar un psicòleg pot estar relacionada amb aspectes de gènere, culturals o amb experiències prèvies.
En una primera sessió, el pacient exposa lliurement la seva demanda. Això pot resultar alliberador, ja que, mentre el psicòleg sosté i acompanya, la persona pot alleujar la tensió acumulada i rebaixar les emocions desagradables que l’acompanyen.
El psicòleg recull la demanda i la informació relacionada: simptomatologia, estratègies d’afrontament, aspectes familiars, situació laboral, adaptació, motivacions, actituds i factors socioculturals, entre d’altres.
Posteriorment, retorna la informació recollida al pacient, que també té l’oportunitat de valorar les actituds, la formació i el vincle que percep amb el professional. Finalment, s’atenen els dubtes que puguin aparèixer.
2. La planificació i el desenvolupament del tractament
A partir d’aquí, es planifica el tractament i s’apliquen les tècniques pertinents segons els objectius i l’esquema de treball que s’hagin acordat.
A mesura que avança el procés, es van realitzant avaluacions per observar-ne l’evolució i valorar els canvis que es produeixen.
3. L’avaluació del procés terapèutic
L’avaluació del tractament es fa de manera conjunta amb el pacient. Es tenen en compte tant els aspectes que van aparèixer durant la primera sessió com aquells que s’han observat al llarg del procés.
A partir d’aquesta valoració, es pot acordar la finalització del tractament o l’establiment de nous objectius, si escau.
La importància de les primeres sessions
En conclusió, existeixen diferents elements que poden ser decisius a l’hora d’iniciar un procés psicoterapèutic. Vull fer especial èmfasi en l’etapa prèvia a l’elecció d’un psicòleg i en les primeres sessions, moments en què es comença a construir el vincle terapèutic.
Entenc la psicoteràpia com un procés d’exploració i transformació que pot beneficiar persones en diferents moments vitals, sempre que es donin les condicions adequades i hi hagi un acord clar en els objectius i les tasques.
Si estàs valorant iniciar un procés personal, ja coneixes alguns dels aspectes essencials per començar. Des de Pelegrina Psicologia estic a la teva disposició per resoldre qualsevol dubte sobre el procés i les primeres sessions.
Comentaris