ARTICLE TOTOCI: QUAN TOT FUNCIONA, PERÒ NO T’ENCAIXA:La insatisfacció a la qual no saps posar nom

Aquest setembre, Pelegrina Psicologia apareix de nou a la secció salut emocional de la revista Totoci Girona i Costa Brava.

Analizem les raons de l'engabiament darrere d'un "anar fent", insatisfactori i gris. Quina trampa hi ha darrere d'un "jo sóc així" i com alliberar-se'n per reconstruir i tornar a gaudir de la teva realitat.

QUAN TOT FUNCIONA, PERÒ NO T'ENCAIXA: La insatisfacció a la qual no saps posar nom

(transcripció de l'article)

Portada de la revista TOTOCI, número 206, setembre 2026

Em trobo sovint, tant a la consulta com fora, amb persones que arrosseguen una sensació d'insatisfacció permanent. Viuen en un «anar fent» gris, com si la seva vida fos una condemna i no el resultat de les seves pròpies decisions. Però la realitat és tan incòmoda com alliberadora: si les teves accions t'han portat fins aquí, tu mateix tens el poder de modificar-les i genera

r grans canvis.

És un patró que es repeteix amb regularitat: entra una persona a consulta amb una vida que no l’omple, sinó que l’arrossega a estats desagradables i incòmodes. Analitzar i acceptar les raons d’aquesta insatisfacció obre la porta al canvi: trenca el “jo sóc així” que l’ha mantingut immòbil, i empeny la persona a reconfigurar la seva vida. Quan tanquem el procés, la persona que surt de la consulta “és una altra”.

Per això m'agradaria convidar-te a fer una petita pausa per preguntar-te de debò si estàs vivint la vida que vols, si t'agrada la versió de tu mateix que ets ara. Fes-ho sense analitzar les causes del passat ni les conseqüències del futur, només observant un «sí» o un «no» sincer. Si la resposta és negativa, la pregunta següent és inevitable: què estàs disposat a provar de nou?

Quan no trobo respostes en la ment humana, m'agrada observar la natura. En el món animal, especialment entre els mamífers, trobem una eina fascinant per explorar l'entorn i adquirir habilitats: el joc. Jugant es desenvolupa la flexibilitat cognitiva, la gestió emocional i la creativitat. Recordo una frase que vaig llegir fa anys: “l'infant no juga per aprendre; aprèn perquè juga”. Què ha passat, doncs, als adults? Sovint s'adormen en la zona de confort, atemorits per l'error i atrapats en aquest “jo sóc així” autoimposat. Tenen temor a jugar: a arriscar-se, a equivocar-se, a aprendre quelcom nou. Interpreten l'error com un fracàs quan, lluny d'això, és el motor de l'evolució personal.

Quin objectiu té el nou joc que vols iniciar? Viktor Frankl (un psiquiatre que a partir de la seva experiència en camps de concentració nazis va desenvolupar la logoteràpia) aclareix una màxima: qui té un “perquè” per viure pot suportar quasi qualsevol “com”. Quan inicies la sortida de la zona de confort, has de tenir un propòsit, i per trobar-lo Frankl n’assenyala tres camins: realitzar activitats valuoses per a un mateix i l’entorn, les relacions profundes basades en l’admiració, i l’actitud amb què afrontem el patiment.

Article publicat a la revista TOTOCI Girona i Costa Brava, número 206, setembre 2026, sobre la insatisfacció vital

Perquè el dolor és inevitable a la vida, però convertir-lo en un patiment crònic és una elecció nostra. Quan no podem controlar les circumstàncies externes, sempre ens queda la darrera llibertat humana: triar amb quina actitud fem front als obstacles.

Acomodar-nos en la queixa per por a la incomoditat només ens porta a l'estancament. Entendre els impediments com un motiu de frustració o com un repte per evolucionar depèn exclusivament de la teva llibertat d'escollir quines accions emprens per fer-hi front. I si t'ho prenguessis com un joc? Un joc amb molta responsabilitat, en què hi tens molt de poder i l'has de jugar amb seny, però un joc al capdavall (amb normes, conseqüències, plaers, dolors...), on cada error és només informació per millorar la següent jugada.

Surt del laberint de la comoditat i arrisca't, finalment, a jugar a ser qui realment vols ser.