ARTICLE TOTOCI: SOMATITZACIONS, ELS MALESTARS NO RECONEGUTS
- Pelegrina Psicologia
- Jan 22
- 2 min de lectura
Actualitzat: Aug 8
Aquest gener es publica a la revista TOTOCI, el segon article de Claudia Pelegrina Psicologia, aquest cop sobre la relació dels dolors físics amb els malestars emocionals.
Surt al número 198 d'aquesta revista mensual, i aquest cop la secció salut emocional està dedicada a la Somatització.
Podeu obtenir la revista en format físic a diferents establiments de Girona i Costa Brava, o bé en format digital al següent link:
SOMATITZACIONS, ELS MALESTARS NO RECONEGUTS
(transcripció de l'article)
Actualment la gran majoria de la societat no és conscient de la gran font d'informaió que és el cos, sovint es viu com una "carcassa".
Les somatitzacions són una mostra d'aquesta connexió, quan el cos parla allò que no podem reconèixer; una persona pateix somatitzacions quan, sense resultats anormals en les exploracions mèdiques, pateix símptomes físics, normalments en representació d'un malestar psicològic.
Actualment, i des del segle passat, arran de la preferència pel model cognitiu-conductual i l'avenç de la tecnologia, el cervell humà s'entén com un ordinador, amb una estructura física (hardware) que sosté determinats processos interns (software) diferents en cada individu. Potser us resulta més clara la metàfora d'un cotxe quan parlem d'aquesta conexió emoció-cos; sovint exposo als pacients aquesta relació així:
"Si el cotxe és el teu cos, els conductors són el teu cap i el teu cor. Fins ara has fet molts de quilòmetres sense haver de fer cap reparació ni parada, però des de fa un temps s'ha encès una llumeta d'avís, i cal aturar el coxe tan aviat com es pugui per corregir allò que ha encès el llum d'avís"
Aquesta distinció "hardware" i "software", en ocasions s'interpreta erròniament com una separació. Quan apareix malestar per una somatització, aquesta separació fa que l'atenció es centri en fer desaparèixer el malestar físic i resturar la situació prèvia a la somatització. No es té en compte que aquest malestar ha aparegut com a resposta a aquella situació prèvia, i el que cal resoldre és el rerefons psicològic al malestar físic.
Des del model mèdic clàssic, les somatitzacions són difícils de comprendre (degut a l'abscència de resultats anormals en l'exploració) i això genera frustració, tant en els professionals com en els afectats. S'afegeix, a aquesta somatització i frustració, la pressió dels comentaris basats en mites sobre les somatitzacions ("és més dèbil", "amb més proves mèdiques, trobaran el que passa", "si no li faig cas pararà", "amb mà ferma, se li passarà", etc.).
El que passa a nivell cognitiu (què penso), conductual (què faig), afectiu (què m'emociona) i físic (què noto) s'ha d'observar com un conjunt. Tant problemàtic és quedar-se en el físic, com en els pensaments, com en els actes o en les emocions.
