ARTICLE TOTOCI: QUAN TOT VA MASSA RÀPID, RETROBAR LA COHERÈNCIA A TRAVÉS DELS CAVALLS
- Pelegrina Psicologia
- Mar 5
- 2 min de lectura
Actualitzat: Aug 5
Aquest març, la revista TOTOCI publica el tercer article de Pelegrina Psicologia. Al número 200 d'aquesta revista mensual, com en altres ocasions, a la secció Salut Emocional.
Nou article dedicat a la coherència i els cavalls "Quan tot va massa ràpid: retrobar la coherència a través dels cavalls".
Podeu obtenir la revista en format físic a diferents establiments de Girona i Costa Brava, o bé en format digital al següent link:
QUAN TOT VA MASSA RÀPID, RETROBAR LA COHERÈNCIA A TRAVÉS DELS CAVALLS
(transcripció de l'article)
No és una novetat la "societat de l'ansietat" que ens envolta, segur que us heu vist preses del multitasking en alguna ocasió, o heu patit directa o indirectament per addicions (a les pantalles, a substàncies, al joc, ...), o potser heu gestionat més d'un atac d'angoixa en la vostra pell o en la d'un ésser estimat.
Volem respostes ràpides, tecnologia ràpida, menjar ràpid..., no desaprofitem ni un sol instant, i en la gran majoria d'ocasions, socialment està ben vist. El mòbil n'és un còmplice, ens serveix de càmera, de rellotge, d'oficina, de banc,... tot és al mateix lloc i tot el dia el portem a sobre (fins i tot al lavabo o al llit). Així, quan descansem de la demanda de respostes ràpides?
La recerca bibliogràfica indica que aquesta sensació general d'acceleració ha acompanyat a la societat moderna des de mitjans del segle XVIII. La història de la modernitat es caracteritza per l'acceleració de tot tipus de processos (tecnològics, econòmics, socials i culturals) i l'esforç de la societat per atrapar el ritme general de la vida.
La pressió que exerceix aquest progrés en la rapidesa del que fem i rebem, impacta en l'estructura psíquica dels individus i en les pautes temporals. I és aquí on correm el risc de generar una sobrecàrrega i una falta de coherència amb un mateix.
Penseu en exemples del dia a dia: "tinc fred i no m'abrigo", "em sento sol però estic acompanyat", "diu que m'estima però no em sento estimada"... Aplicable a tot allò que ens involucri. No hi ha benestar si no hi ha coherència amb un mateix.
Gràcies als cavalls, i en especial a en Kairos (el meu cavall), he pogut observar que el temps de la natura i dels animals és un altre, que permet respirar i ser conscient d'un mateix, que deixa espai a la coherència. Els estudis, per altra banda, han pogut comprovar que les Teràpies Assistides amb Equins milloren la salut física, mental i emocional de les persones, especialment si estan afectades per símptomes relacionats amb la gestió emocional, l'ansietat o l'atenció.
Tinc l'experiència d'haver vist multitud d'ambients on es treballa amb cavalls (alguns molt agradables i d'altres molt desagradables), és per això que em sento en l'obligació de destacar que res d'això és possible sense un equilibri entre els objectius humans i el benestar del cavall. Un entorn terapèutic on es procura que el cavall gaudeixi també de l'activitat permet generar connexió emocional i sincronització fisiològica entre cavall i humà, quelcom molt potent i clau per a l'èxit terapèutic en aquest tipus d'intervencions.
